Transcripció i transliteració de l’hebreU (i de l’Arameu)
segons la proposta de l’Institut d’Estudis Catalans

1. Sobre els conceptes de transliteració i transcripció. Aplicació al cas de l’hebreu
2. Sistema de transcripció de l’hebreu que es fa servir i es recomana en aquestes pàgines
3. Altres sistemes de transcripció i transliteració de l’hebreu
4. Adaptació fònico-gràfica de l’hebreu al català
5. Algunes qüestions concretes
6. Llistes de noms hebreus transcrits o adaptats al català

→ Retorn a la pàgina personal de Pere Casanellas


1. Sobre els conceptes de transliteració i transcripció. Aplicació al cas de l’hebreu

(a) Transliteració és l’operació consistent a representar els caràcters d’una escriptura alfabètica pels caràcters d’un alfabet de conversió. Si el nombre de caràcters de l’alfabet de conversió és inferior al de l’alfabet convertit, cal recórrer a dígrafs, signes diacrítics o a l’ampliació de l’alfabet de conversió amb caràcters d’altres alfabets o inventats. Si es tracta d’una transliteració en sentit estricte, o transliteració rigorosa, hi ha d’haver total reversibilitat: a partir del text transliterat s’ha de poder recuperar el text original (és el que anomenem retransliteració). Si la llengua convertida o la llengua de conversió no és alfabètica (cas del xinès), no es pot dur a terme, evidentment, el procés de la transliteració i cal recórrer a la transcripció.

(b) Transcripció fonètica és la representació dels sons d’una llengua (llengua convertida) per un sistema de signes gràfics d’un altre llenguatge (llenguatge de conversió) de manera que a cada so de la llengua convertida correspongui un únic signe gràfic en el llenguatge de conversió i que a cada signe gràfic del llenguatge de conversió correspongui un únic so de la llengua convertida.

(c) Transcripció fonològica és la representació dels fonemes d’una llengua (llengua convertida) per un sistema de signes gràfics d’un altre llenguatge (llenguatge de conversió) de manera que a cada fonema de la llengua convertida correspongui un únic signe gràfic en el llenguatge de conversió i que a cada signe gràfic del llenguatge de conversió correspongui un únic fonema de la llengua convertida.

(d) En el cas de l’hebreu, a causa de les peculiaritats de l’ortografia de la llengua, els sistemes habituals de conversió són mixtos (de transcripció fonètica i fonològica o transliteració).

Per a una presentació i discussió detallades d’aquestes qüestions, vegeu: Pere Casanellas, «Transcripció i transliteració de l’hebreu. Una nova proposta», en El text: lectures i història (Col·l. Scripta Biblica; 3), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Associació Bíblica de Catatalunya, 2001, ISBN 84-8415-292-8, pp. 236-244, que reproduïm aquí amb petites variants.


2. Sistema de transcripció de l’hebreu que es fa servir i es recomana en aquestes pàgines

El sistema de transcripció de l’hebreu que es fa servir en aquestes pàgines i que recomanem és el que va aprovar l’Institut d’Estudis Catalans l’any 2002 i que es va publicar el mateix any. El podeu baixar a partir del següent enllaç:

Institut d’Estudis Catalans, Secció  Filològica, «Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català». En: ídem, Documents de la Secció Filològica, IV. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2003, ISBN 84-7283-665-7, pp. 41-71. En línia: <http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000212/00000040.pdf>.

«Aquesta proposta va ser elaborada, en una primera redacció, per una comissió de membres de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics formada per M. Esperança Barjau, Tessa Calders, Pere Casanellas, Eduard Feliu, Joan Ferrer i Manel Forcano. Va actuar de president Eduard Feliu, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics, i de secretari i ponent redactor, Pere Casanellas. Es van mantenir contactes amb Mercè Ramon i, posteriorment, Gemma Linares, del Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, i amb Damià Roure, director de la Biblioteca de Montserrat.

»Posteriorment, el text va ser revisat per la Comissió de transcripció i transliteració de la Secció Filològica de l’IEC, formada per Jordi Carbonell, Joaquim Mallafrè, Lluís B. Polanco i Jordi Sarsanedas, en diverses reunions tingudes amb Joan A. Argenter, president de la Secció Filològica, i Pere Casanellas, com a representant de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics» (p. 41).

Consisteix bàsicament en un sistema de transcripció rigorosa per a l’hebreu clàssic, amb finalitats filològiques, un sistema de transcripció rigorosa de l’hebreu modern, útil, entre altres coses, per a la transcripció dels títols hebreus en les bibliografies, i un sistema de transcripció simplificada (amb variants segons que es transcrigui de l’hebreu clàssic o de l’hebreu modern), útil especialment per a la transcripció de noms propis. Conté també un apartat amb consideracions diverses sobre la transcripció dels noms propis hebreus. Aquestes pàgines d’Internet s’estenen sobretot en la transcripció simplificada perquè és la que té un ús més general (la transcripció rigorosa està reservada als especialistes); les paraules (sobretot noms propis) en transcripció simplificada són les que trobem sovint en diaris i revistes, en obres de divulgació, etc., destinats al gran públic.

Aquest sistema de transcripció (pel que fa a la transcripció rigorosa de l’hebreu clàssic i de l’hebreu modern, i simplificada de l’hebreu clàssic; el sistema de transcripció simplificada de l’hebreu modern té poc interès per als biblistes) ha estat incorporat al Llibre d’estil per a escrits de filosofia i teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) i Associació Bíblica de Catalunya (Barcelona, 2008), amb dues petites modificacions: (a) En la transcripció rigorosa de l’hebreu clàssic, pel que fa a les begadkefat es prescindeix de l’opció alternativa de transcriure-les amb barra a sobre o a sota. (b) En la transcripció simplifcada de l’hebreu clàssic, entre la q i les vocals e o i en la transcripció cal inserir-hi una u (per exemple, rabí Aquibà en lloc d’Aqibà). Com a conseqüència, les normes de l’IEC són usades per:

a) Institucions: Institut d’Estudis Catalans i Societat Catalana d’Estudis Hebraics, Associació Bíblica de Catalunya, Facultat de Teologia de Catalunya, Facultat de Filosofia de Catalunya de la Universitat Ramon Llull.

b) Revistes i publicacions periòdiques: Tamid, Revista Catalana de Teologia, Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya, Scripta Bíblica.

Una justificació detallada d’aquest sistema de transcripció i una comparació amb altres sistemes es pot llegir en: Pere Casanellas, «Transcripció i transliteració de l’hebreu. Una nova proposta», en El text: lectures i història (Col·l. Scripta Biblica; 3), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Associació Bíblica de Catatalunya, 2001, ISBN 84-8415-292-8, p. 233-372. Separata: Separata Casanellas: CasanellasP-TranslTranscHebreu-UnaNovaProposta-ErratesCorregides.pdf


3. Altres sistemes de transliteració i transcripció de l’hebreu

Una descripció i crítica de diferents sistemes de transliteració i transcripció (ISO 259, 250-2, 259-3; BHS Michigan-Claremont; revistes Biblica i Sefarad; Alfabet Fonètic Internacinal; Bíblia Catalana Interconfessional; Barjau i Calders) es pot llegir en: Pere Casanellas, «Transcripció i transliteració de l’hebreu. Una nova proposta», en El text: lectures i història (Col·l. Scripta Biblica; 3), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Associació Bíblica de Catatalunya, 2001, ISBN 84-8415-292-8, pp. 244-279 i 352-358.

Destaquem el sistema de les professores del Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona M. Esperança Barjau i Tessa Calders, publicat per primera vegada l’any 1992, perquè, segons els nostres coneixements, és l’únic sistema de transcripció de l’hebreu existent a Catalunya clarament diferent del de l’Institut d’Estudis Catalans que es continua fent servir amb posterioritat a l’aprovació del sistema de l’Institut. Cal tenir en compte que després de la proposta inicial (1992) i responent a algunes crítiques rebudes, les autores mantenen en les seves versions corregides dels anys 1993 i 1997 només un sistema de transcripció simplificada, corregit respecte a la proposta inicial.(1)

Aquest sistema de transcripció simplificada el fan servir professors del Departament de Semítiques de la Universitat de Barcelona, que l’han aplicat en algunes publicacions d’aquest departament (principalment en la «Biblioteca Judaico-Catalana» i en els últims volums de l’Anuari de Filologia, abans que deixés de publicar-se), el fa servir l’Institut d’Estudis Món Juïc, vinculat al Departament de Semítiques, en el seu web i en les seves publicacions i l’ha fet servir també, ens sembla que no amb regularitat, el Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona. No coneixem cap revista actual que l’apliqui.


4. Adaptació fònico-gràfica de l’hebreu al català

El sistema de transcripció simplificada de l’hebreu, útil especialment per a la transcripció dels noms propis, fa servir algunes grafies que no són pròpies de l’ortografia catalana (dígraf kh; ús de la lletra q davant de a, e, i i o, i també davant u no seguida de e o i; ús de la lletra y). Convé, doncs, disposar de normes per a adaptar del tot alguns noms hebreus comuns al català de manera que no continguin aquestes grafies estranyes al català i puguin integrar-se del tot al diccionari de la llengua catalana. A aquests noms s’hi podran aplicar fins i les norms morfològiques del català (formació del plural, de derivats, etc.; exemples: targum, targums; hassid, hassidisme).

En pàgina a part podeu consultar les Normes per a l’adaptació fònico-gràfica de mots hebreus al català.


5. Discussió d’algunes qüestions concretes

Els diversos nivells de conversió La geminació de les consonants La lletra jota en les transcripcions de l’hebreu
Moixè ben Nahman o Mossé ben Nahman? Nakhmànides o Nahmànides, Pg. de la Vall de Khebron o Pg. de la Vall d’Hebron, llibre de Khabacuc o llibre d’Habacuc? La masora i els masoretes
Els asquenazites i els sefardites En Guedí o Ein Guedí?, Elat o Eilat? Els dígrafs tz i ts com a transcripció de la lletra tsade
Benjamin Netanyahu o Binyamín Netanyahu? Kibbutz o quibuts? Sobre les transcripcions «internacionals» de l’hebreu. Sobre la transcripció dels noms propis hebreus en general


6. Llistes de noms hebreus (i arameus) transcritsEn elaboració.

Els noms de les lletres hebrees Els noms dels mesos hebreus Els noms d’ordres i tractats de la Mixnà i el Talmud
Topònims d’Israel Noms dels principals rabins i altres antropònims de l’època talmúdica, medieval i moderna (anteriors a l’establiment de l’hebreu modern) Noms de jueus medievals catalans
Noms de jueus contemporanis Noms de diversos d’objectes i conceptes corrents en l’àmbit del judaisme  


NOTES

1 .  Proposta inicial: M. Esperança Barjau i Tessa Calders, «Un model de transcripció de la llengua hebrea a la catalana», Anuari de Filologia (Barcelona), 15 (1992), secció E, núm. 3, pp. 57-60. Algunes crítiques rebudes: Pere Casanellas i Bassols, «La transliteració de l’hebreu en caràcters llatins», Anuari de Filologia (Barcelona), 16 (1993), secció E, núm. 3, pp.168-174. Segona versió de la proposta: M. Esperança Barjau i Tessa Calders, «Un model de transcripció de la llengua hebrea a la catalana (2)», Anuari de Filologia (Barcelona), 16 (1993), secció E, núm. 3, pp.160-167. Noves crítiques en: Pere Casanellas, «Transliteració i transcripció de l’hebreu: eines, propostes, qüestions pendents», Butlletí de l’Associació Bíblica de Catalunya (Barcelona i Tarragona), núm. 58 (desembre 1997), pp. 33-36. Última versió corregida: M. Esperança Barjau i Rico i Tessa Calders i Artís, «Breus notes sobre transcripció», Anuari de Filologia (Barcelona), 20 (1997), secció E, núm. 7, pp.121-126